Cas pràctic

A l’assignatura d’ Intervenció en el context social i familiar de la persona amb discapacitat, la mestra ens va proposar dur a terme una intervenció a partir d’un cas pràctic. Ho vàrem fer per parelles. Avui dedicaré l’entrada a compartir amb vosaltres la intervenció que na Blanca i jo vàrem considerar més adient pel nostre cas.

Al nostre cas pràctic l’alumne presenta Discapacitat motora associada a discapacitat mental. Aquestes són les dades més rellevants:

·             Nen, 8 anys

·             Aula ordinària 1r de Primària

·             Deficiència mental lleugera

·             Greus alteracions del llenguatge: llenguatge oral inexistent, respostes limitades.

·             No manipula ni agafa les coses

·             Depenent funcional absolut

Intervenció inclusiva que trobem més adient:

ADAPTACIONS A L'ENTORN A NIVELL DE CENTRE

ü  Rampes d'accés, passadissos i portes amples.

ü  Cal tenir en compte la ubicació de l'aula.

ü  Ascensor.

ü  Bases antilliscant.

ADAPTACIONS A L'ENTORN A NIVELL D'AULA

ü  Recol·locar el mobiliari.

ü  Pictogrames i símbols de llenguatge gestual

RECURSOS HUMANS

ü  Supervisió de l'ATE.

ü  PT i AL dins l'aula.

ü  Suports individuals fora de l'aula.

RECURSOS MATERIALS

ü  Taula amb vorera.

ü  Cadira amb recolzabraços i recolçapeus i coixins.

ü  Corretja de subjecció pèlvica o toràcica.

ü  Cadira de rodes com a element de transport.

ü  Material visual i manipulatiu plastificat.

ü  Material sonor (lletres nombres, sons quotidians, ...)

METODOLOGIA

ü  Màxim de materials audiovisuals.

ü  Treball en petit grup.

ü  Sessions actives i participatives.

ü  Enfocament constructivista.

ADAPTACIONS ELEMENTS CURRICULARS

ACI: objectius, continguts, activitats, temporització, metodologia i avaluació.

En relació a la família d’en CR:

Per definir la intervenció amb la família cal tenir en compte alguns trets, ja que poden fer que les pautes variïn:

ü  Nivell cultural i econòmic mitjà.

ü  Té assumida la deficiència del seu fill.

ü  Presenta una actitut positiva.

ü  Col·labora regularment amb els professionals.

ü  Intervenció amb la família

Comunicació família-escola:

ü  Quadern de comunicació diària: medicació, estat d'anim, micció...

ü  Trobada setmanalment amb la tutora. Pot ser de manera informal o formal.

ü  Reunions quinzenals per acordar activitats a casa i coordinar la feina dels professionals amb la de la família

ü  Escola de pares: tertúlies amb l'orientador del centre

A més se'ls dóna una sèrie de pautes o normes d'actuació que han de seguir:

ü  Reforçar positivament aquells sons que emet amb intenció comunicativa

ü  Parlar-li de coses que estan presents.

ü No fer-li repetir paraules sense sentit, sense cap fi immediat o sense que l'objecte estigui present.

ü Dedicar tots els dies una estona a llegir-li un compte amb imatges, explicant-li el que passa a cada pàgina amb paraules molt senzilles.

ü Cantar amb ell cançons amb sons repetitius: anem de passeig pi., pi.,

ü Jugar a imitar gestos senzills.

Agents socials i xarxes:

• Hipoteràpia: molt estudis indiquen els gran beneficis d'aquest esport. En CR assistirà un cop a la setmana a un centre on gaudirà d'aquest esport, acompanyat per l'AT i dels especialistes d'alula

• Aula multisensorial: al centre Carles Mir s'hi troba l'aula multisensorial, on en CR, una hora cada dues setmanes podrà beneficia

•  Fisioteràpia i psicomotricitat: dins del mateix centre en CR assistirà a sessions de recuperació i rehabilitació física, dues vegades a la setmana. s’assignarà un company que l'acompanyi.

• Logopèdia: control de la respiració, estudi fonètic, expressió i comprensió.

• EOEP: assessorament en qüestions d'adaptacions curriculars, intervenció pedagògica, elaboració i seguiment de les ajudes tècniques.

• Musicoteràpia: teràpia creativa que facilita i promou la comunicació i expressió, així com millora la qualitat de vida. 

A continuació vos adjunt el Pezi que vàrem utilitzar per a sintetitzar-lo i exposar-lo:

https://prezi.com/scsygqdp4n9w/discapacitat-motora/

Xerrada ONCE

Xerrada ONCE

Bones tardes, avui aprofit el diumenge per contar-vos que dijous vam tenir el gust de rebre la visita a classe del director de la ONCE a Menorca i d’un dels mestres que col·laboren amb aquesta associació. La xerrada es va dividir en dues parts, a la primera, el director ens va explicar una mica com funciona la organització, com es va fundar i quines funcions i activitats duen a terme. I a la segona part, el mestre ens va explicar una mica la seva feina, algunes experiències i un parell de pinzellades que com ell ensenya el Braille a els nens o a les persones que per alguna raó perden la vista.

La organització va néixer a partir de la necessitat d’uns recursos que no hi havia a la nostre societat. Em sembla tan important la tasca que porten a terme. A part de totes les iniciatives que duen a terme: orientació laborals, lluita per la normalització, accés a la  informació (tiflologia), material per a les adaptacions a les escoles, etc. Una cosa que em va semblar molt important i que va comentar el director (amb un 62% de discapacitat visual), és la necessitat de pertinença, de sentir que no estàs sol en una situació així, que hi ha molta gent que està en una situació similar a tu, i que és molt important que s’uneixin i es sentin membres de la organització.

Per altra banda, el professor ens va explicar que actualment és ell el que mostra el Braille als nens i nenes que ho necessiten. Em va semblar molt bo que sigui igual en tots els idiomes. Això els hi facilita molt més la vida a les persones que funcionen amb aquest sistema de lecto-escriptura. A part, ens va voler transmetre la importància del treball en xarxa en els equips educatius, i més encara amb els infants que presenten dificultats d’aquests tipus. “Si no treballem en xarxa no serveix de res” va afirmar. I estic totalment d’acord. És molt important estar ben coordinats, i més en aquests casos. Si nosaltres com a professionals no ens esforcem per treballar de manera coordinada, el perjudicat és l’infant. És una tasca vital.

Vos convit a visitar la seva pàgina i descobrir una mica més: 

http://www.once.es

Marián 

El teu nom és Olga

El teu nou és Olga

Bon dia a tots, vull aprofita que ahir va ser el dia del Síndrome de Down a Espanya, per parlar una mica d’un llibre relacionat amb aquest tema: “El teu nom és Olga”, de Josep M. Espinas. L’autor va publicar aquest llibre a Barcelona l’any 1986. Espinas, al llibre, plasma disset cartes dedicades a la seva filla amb Síndrome de Down, on ens fa reflexionar sobre el món de la discapacitat, i on comparteix amb el lector els sentiments de culpa que en algunes ocasions va arribar a tenir com a pare d’una nena com n’Olga. És un llibre que s’ha convertit en un clàssic (36 edicions) perquè l’autor ens aporta reflexions sobre la condició humana que no tenen caducitat a la nostra societat, i que avui en dia, més que mai, són necessàries.

Penso que és un llibre que, si té tant d’èxit, és gràcies a que no només es limita a les famílies que viuen una situació semblant, sinó que arriba a tots els públics. He llegit opinions i una que em va cridar l’atenció va ser la següent: “Aquest llibre m’ha ajudar a veure d’una altra manera les relacions que tinc amb els meus fills normals”. Per tant, estem parlant d’una obra que hauria de llegir tothom i que de fet, ens fa reflexionar a tots. No dubteu en llegir-lo, és de lectura fàcil i el missatge que vos transmetrà no té preu.