“Los Pipitos”
L’altre dia a classe, la mestre de Intervenció ens
va estar parlant una mica sobre una associació amb la que ella havia
col·laborat: Los Pipitos, Associació de pares de família amb fills amb discapacitat.
Una associació de pares de Nicaragua, amb fills amb discapacitat, sense fins
lucratius, fundada al 1987, com una iniciativa d’un grup de 21 pares que van
decidir ajuntar-se per cercar alternatives per treure als seus fills endavant,
que tinguessin una millor atenció soci-afectiva, reconeixement dels seus drets
i en definitiva promoure canvis a la societat. El que volen és treballar de
manera conjunta i solidària per a sensibilitzar i educar a les famílies i la
comunitat dels drets humans de les persones amb discapacitat, aconseguir legislar
i implementar polítiques, programes, estratègies i serveis, amb la finalitat de
potenciar el seu desenvolupament integral dels seus fills i dels nens i nenes
amb discapacitat en general.
Tot això ho fan a través de tallers, xerrades,
activitats, iniciatives solidàries, etc. On pares, mares i fills hi participen
i es senten part de l’associació. Aquest, penso que és un dels punts més
important d’aquesta iniciativa, el fet de sentir-se part d’un col·lectiu, de
sentir que no ets l’únic amb aquesta situació. Hi ha països, com és el cas de
Nicaragua, on encara es tenen molts prejudicis en relació a les persones amb
discapacitat. Fins fa ben poc, tenien a les persones discapacitades amagades de
la gent. La mestra ens va contar que, en molts de casos, es passaven la vida
dins casa sense poder sortir. Vos imagineu quina vida més dura? A més, de cara
a la societat, no tenien cap dret, cap reconeixement. Si per a una família
espanyola amb un fill amb discapacitat ja és difícil, imagineu a aquests
països. Per això veig molt profitosa aquesta iniciativa, Los Pipitos, perquè a
part de totes les activitats que porten a terme, creen un grup de persones on
cada un es sent acollida i recolzada pels demés. Vos convit a conèixer-los a
través de la seva pàgina web:
A rel d’aquest conversa sobre Los Pipitos, vam
acabar parlant de les experiències de la mestra com a voluntària a països del
tercer mon. Ens va contar un munt d’experiències i aventures, però sobre tot
ens va transmetre lo bé que la fa sentir dur a terme aquestes col·laboracions.
Personalment, sempre he tingut ganes de portar a terme alguna d’aquestes
experiències. M’encantaria anar a algun país on fessin falta mestres i poder
exercir allà, de manera voluntària. I a rel d’aquesta conversa a classe encara
em fa més ganes. No sé si tindré la oportunitat, però estic segura que m’encantaria
viure alguna cosa així.
No hay comentarios:
Publicar un comentario