Bones tardes, vull compartir amb vosaltres una història que m'ha remenat per dins. La història d'en Franki. La podeu trobar aqui:
Aquest és un testimoni
realment dur. Segurament la història de pràcticament totes les famílies amb un
fill amb aquestes característiques. No em puc imaginar lo dur que pot arribar a
ser, primer tenir que acceptar-ho, i després tenir que conviure amb la
situació. El que sí he pogut percebre amb el testimoni d’aquesta mare, és una
gran fortalesa. Una fortalesa que va venir, segurament, després d’un dol molt
dur. Una família que ha cercat contínuament el millor pel seu fill i que ha fet
que fos un més de la família evitant internar-lo a un centre.
Com a futurs mestres, penso que és força interessant
llegir experiències així. Penso que ens ajuden a ser més conscients del que ha
passat una família i ens pot ajudar a empatitzar millor amb ella. Personalment, treballo molt millor amb les famílies les quals sé la seva història, puc posar-me a la seva pell i puc intentar sentir el que ells senten. Aprofito per si, els futurs mestres que llegeixin això, i mestres inclòs, volen dnar-li una ullada a la història de na Rocio. Aquesta ens pot ajudar a apropar-nos més a les famílies dels infants amb Sindrome de Dawn, un cas molt habitual a les escoles i amb el que ens podem trobar quan exercim. La podeu llegir aquí: https://hipertextual.com/2016/02/sindrome-de-down-testimonio
Finalment, m’agradaria esmentar que, així com anava
llegint la història m'anava sentint de cada cop pitjor. Em sento malament de queixar-me
de les coses que em queixo diàriament. Penso que, quan sentim aquestes
experiències, hauríem d’aprendre a ser més humils i estar agraïts pel que
tenim.
Marián
No hay comentarios:
Publicar un comentario